Vinton Cerf
Vint Cerf, investit Doctor Honoris Causa per la Salle Campus Barcelona (2016) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juny 1943 (80 anys) New Haven (Estats Units d'Amèrica) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Stanford - matemàtiques (–1965) Universitat de Califòrnia a Los Angeles - ciències de la computació (–1970) Universitat de Califòrnia a Los Angeles - ciències de la computació (–1972) Van Nuys High School |
Director de tesi | Leonard Kleinrock i Gerald Estrin |
Activitat | |
Camp de treball | Ciències de la computació i gestió de xarxes informàtiques |
Ocupació | informàtic, professor d'universitat, enginyer, evangelista tecnològic |
Ocupador | Google Universitat de Stanford IBM Agència d'Investigacions de Projectes Avançats de Defensa |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (2020–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2016–) Associació americana per l'avanç de la ciència Association for Computing Machinery Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional d'Enginyeria Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics |
Professors | Leonard Kleinrock |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Raphael Finkel i Hanan Samet |
Localització dels arxius | |
Premis
| |
Signatura | |
Lloc web | research.google.com… |
|
Vinton 'Vint' G. Cerf (New Haven, Connecticut, 1943) és un enginyer i tecnòleg nord-americà, considerat com un dels pares d'Internet.
Nascut a Connecticut (Estats Units) el 1943, es graduà en Matemàtiques i Ciències de la Computació a la Universitat de Stanford (1965).
A principis dels anys 70 començà a treballar amb Robert Kahn en el desenvolupament d'un conjunt de protocols de comunicacions per a la xarxa militar ARPANET finançat per l'agència governamental DARPA. Volíen era crear una "xarxa de xarxes" que permetés distribuir informació entre ordinadors dispersos arreu del món[1] i interconnectar les diferents xarxes del Departament de Defensa nord-americà, totes de diferent tipus i funcionant sobre diferents sistemes operatius, amb independència del tipus de connexió: radioenllaços, satèl·lits i línies telefòniques. L'objectiu era disposar d'un centre de comandament i control per prevenir o respondre a un eventual atac nuclear, en el context de la guerra freda que enfrontava els països occidentals, liderats pels Estats Units, amb el bloc de l'est, comandat per la Unió Soviètica.[1]
Les investigacions, liderades per Vinton Cerf, primer des de la Universitat de Califòrnia (1967-1972) i posteriorment des de la Universitat de Stanford (1972-1976), dugueren al disseny del conjunt de protocols que avui són coneguts com a TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que fou presentat per Vinton Cerf i Robert Kahn el 1972).
Entre 1976 i 1982, treballant a DARPA, fou pioner en el desenvolupament de la transmissió per ràdio i satèl·lit de paquets, responsable del projecte Internet i del programa d'investigació de seguretat a la xarxa. Sempre preocupat pels problemes de connexió de xarxes, Cerf establí el 1979 la Internet Configurarion Control Board (que posteriorment passà a denominar-se Internet Activities Board) i en fou el seu primer president.
Entre 1982 i 1986, Cerf dissenyà el MCI MAIL, el primer servei comercial de correu electrònic que es connectaria a Internet.
El 1992 fou un dels fundadors de la Internet Society i el seu primer president.
Actualment, Vinton Cerf és el Chief Internet Evangelist de Google, ocupació que compaginà amb el càrrec de president de l'ICANN fins a novembre de 2007, quan abandonà ICANN.
Premis rebuts
- Premi Turing 2004 (Compartit amb Robert Kahn)
- Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2002 (Compartit amb Lawrence Roberts, Robert Kahn i Tim Berners-Lee)
- Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears
- Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
- Doctor Honoris Causa pel Campus la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.[2]
- Premi Internacional Catalunya 2018[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 73. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 14 maig 2013]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Bassa, Antoni «Vinton Cerf: "D'aquí 50 anys, els ordinadors seran capaços de veure el que veiem, escoltar el que escoltem i formaran part de la nostra conversa"». Diari ARA, 23-06-2016 [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ «Vinton Cerf, un dels pares d'internet, guanya el premi Internacional Catalunya». [Consulta: 12 gener 2019].
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2002 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.
- (anglès) Pàgina personal de Vinton Cerf Arxivat 2005-09-09 a Wayback Machine.
- (castellà) Entrevista en vídeo a Vinton Cerf Arxivat 2006-07-20 a Wayback Machine. al programa de TV "Domini Digital" (Argentina) o a l'URL mms://200.80.72.153/vinton.wmv[Enllaç no actiu]