Rubiol anisat de bosc
Agaricus sylvicola  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus sylvicola Peck, 1872 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus campestris var. sylvicola | ||||||||
| Sinònims | Psalliota campestris var. sylvicola | ||||||||
El rubiol anisat de bosc, també anomenat bola-de-neu de bosc o rubiol de bosc (Agaricus sylvicola) és un dels bolets més corrents entre els d'aquest gènere.
Morfologia
Quan surt és blanc del tot, però amb el temps es taca de groc, sobretot al peu i allà on es toca amb els dits.
El barret pot fer de 4 a 10 cm de diàmetre i de jove està tancat, amb el marge incorbat. La superfície és seca, llisa, sedosa i brillant. Porta làmines lliures que, com les de tots els Agaricus, comencen blanques, passen per un to rosat i acaben de color bru xocolata, quan les espores són madures.
El peu és esvelt i se separa fàcilment del barret amb un cop. És un xic engruixit cap a la base i porta un anell membranós i rebregat.
Carn blanca i tova, amb una suau i agradable olor d'anís.
Hàbitat
Ix des de final d'estiu fins a la tardor en boscos, preferentment de planifolis, sovint en grupets.
Comestibilitat
És un bon comestible que, com tots els seus congèneres, és bo per guisar. Convé menjar-se'l abans no s'enfosqueixin del tot les làmines.
Possibles confusions amb altres bolets
Hi ha espècies properes, també bons comestibles, com ara el camperol (Agaricus campestris) i la bola-de-neu (Agaricus arvensis), però que una equivocació no revesteix cap perill.
En canvi, cal evitar no confondre aquest bolet amb la bola-de-neu pudent (Agaricus xanthodermus), tòxic o, si més no, indigest i de gust desagradable, que se'n diferencia per la seua olor, que no és d'anís, sinó de tintura de iode o de tinta i per una tendència a tacar-se de groc intens tan bon punt se'l toca. El peu, a la part de sota, és sempre groc, si més no, a la part interna.
Bibliografia
- Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 94.
- Phillips, Roger: Les Champignons, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
- Marchand, André: Champignons du Nord et du Midi, volums I / IX, Hachette ISBN 84-499-0649-0.
Enllaços externs
- Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de maduresa.
- Fotografia i descripció del rubiol de bosc. (castellà)
- Fotografia i informació d'aquest bolet. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquest fong. Arxivat 2007-10-26 a Wayback Machine. (anglès)
- Informació sobre aquest bolet. (francès)
