Michèle Alliot-Marie
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 setembre 1946 (77 anys) Villeneuve-le-Roi (França) |
Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Els Republicans 1r juliol 2014 – 1r juliol 2019 Legislatura: VIII Legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 2014 | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
28 març 2011 – 19 juny 2012 ← Daniel Poulou – Sylviane Alaux → Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics | |
Ministra d'Afers Exteriors de França | |
14 novembre 2010 – 27 febrer 2011 ← Bernard Kouchner – Alain Juppé → Membre del gabinet: tercer govern de François Fillon | |
Ministra de Justícia de França | |
23 juny 2009 – 13 novembre 2010 ← Rachida Dati – Michel Mercier → Membre del gabinet: segon govern de François Fillon | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
20 juny 2007 – 19 juliol 2007 – Daniel Poulou → Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics | |
Ministra de l'Interior de França | |
18 maig 2007 – 23 juny 2009 ← François Baroin – Brice Hortefeux → Membre del gabinet: primer govern de François Fillon | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
19 juny 2002 – 18 juliol 2002 – Daniel Poulou → Legislatura: dotzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics | |
Presidenta Reagrupament per la República | |
4 desembre 1999 – 24 abril 2002 ← Serge Lepeltier – Alain Juppé → | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
12 juny 1997 – 7 juny 2002 Legislatura: onzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
17 setembre 1995 – 21 abril 1997 ← Daniel Poulou Legislatura: desena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics | |
Mayor of Saint-Jean-de-Luz (en) | |
23 juny 1995 – 7 maig 2002 – Peyuco Duhart → | |
Consellera general | |
1994 – 2001 Circumscripció electoral: cantó de Sant Joan Lohizune | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
2 abril 1993 – 1r maig 1993 – Daniel Poulou → Legislatura: desena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics | |
Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Els Republicans 25 juliol 1989 – 30 març 1993 Legislatura: tercera legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1989 | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
23 juny 1988 – 1r abril 1993 Legislatura: novena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics | |
Diputada a l'Assemblea Nacional | |
2 abril 1986 – 2 abril 1986 – Alain Lamassoure → Legislatura: vuitena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: circonscription des Pyrénées-Atlantiques de 1986 à 1988 (fr) | |
Secrétaire d'État chargé de l'Enseignement (fr) | |
20 març 1986 – 10 maig 1998 Membre del gabinet: segon govern de Jacques Chirac | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat de Panteó-Assas Universitat de París I Panteó-Sorbona |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
Ocupació | política, diplomàtica, jurista |
Partit | Unió per a un Moviment Popular Reagrupament per la República |
Família | |
Cònjuge | Michel Alliot (1971–1984) Patrick Ollier (1988–) |
Pare | Bernard Marie |
Premis
| |
|
Michèle Jeanne Honorine Alliot-Marie, (10 de setembre de 1946, Villeneuve-le-Roi, França), és una política francesa. Va ser ministra d'Afers exteriors de França. Anteriorment havia estat ministra d'Interior per als Territoris d'Ultramar.[1] Ella va ser la primera dona que va ostentar aquest càrrec i, igualment, va ser la primera a dirigir un partit polític majoritari a França. Va ser ministra de defensa en els gabinets de Jean-Pierre Raffarin i de Dominique de Villepin. També va ser la primera dona a assumir aquest càrrec.[1]
La revista Forbes la va situar en el rànquing de dones més poderoses del planeta, el 2006, en el número 57, en el número onze el 2007.
El 27 de febrer de 2011 va renunciar al càrrec de Ministra d'Afers Exteriors davant l'escàndol públic provocat per haver acceptat unes vacances regalades per un empresari tunisià proper al llavors president Zine El Abidine Ben Ali així com les crítiques per la seva incorrecta gestió de l'affaire Cassez, que va portar França a una crisi diplomàtica amb Mèxic.[2]
Ha estat europarlamentària de la Tercera legislatura (1989 - 1993) i la Vuitena legislatura (2014 - 2019).[3]