Juan Nicasio Gallego

Juan Nicasio Gallego

Retrat de Juan Nicasio Gallego, per Luis de Madrazo.
Biografia
Naixement	14 desembre 1777 Zamora (Espanya)
Mort	9 gener 1853 (75 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo
Senador al Senat espanyol
25 novembre 1845 – 9 gener 1853
Capellà del rei d'Espanya
maig 1805 – Nomenat per: Carles IV d'Espanya
Diputat al Congrés dels Diputats
Diputat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Poeta i religiós
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Gènere	Poesia
Moviment	Romanticisme

Juan Nicasio Gallego Fernández (Zamora, 14 de desembre de 1777- Madrid, 9 de gener de 1853) va ser un poeta espanyol de la Il·lustració. Va tenir una gran importància en la transició del Neoclassicisme al Romanticisme.

Biografia

Va ser el primogènit de Felipe Gallego i Francisca Hernández del Crespo, d'origen noble; els seus contemporanis rl descriuen alt i corpulent, asmàtic, cordial i trempat, enginyós, amant de les tertúlies i de tant en tant irònic. Va tenir una formació clàssica en llatí i humanitats amb bons mestres des del principi, com per exemple Manuel Peláez, catedràtic dels Reials Estudis de Zamora. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Salamanca i, amb una beca, a la Universitat d'Osma, per doctorar-se per fi en Filosofia i Dret Civil i Canònic (1800). El 1804 va ser ordenat sacerdot i al maig de 1805 oposità amb èxit a una capellania reial a Madrid; a l'octubre Carles IV ho va distingir amb el nomenament de director espiritual dels patges del Palau Reial; en aquells dies va començar a publicar els seus poemes en el Memorial Literario. A Madrid va establir gran amistat amb Juan Meléndez Valdés i altres autors preromàntics: Nicasio Álvarez de Cienfuegos i Manuel José Quintana. L'històric dia Dos de Maig, Juan Nicasio es trobava dedicat a la seva Capellania a palau, i va escriure la seva oda Influencia del entusiasmo público en las artes.

Es va traslladar a Sevilla i després a Cadis; va rebre llavors algunes prebendes, com la de racioner de la catedral de Múrcia, i va ser designat diputat constituent (com a procurador suplent) per Zamora^[1] i va treballar en la comissió encarregada de classificar els informes relacionats a la convocatòria de les Corts de Cadis para la que havia estat designat i en la redacció del projecte de llei de llibertat d'impremta. Allí va viure en febril activitat, integrant fins a vuit comissions i intervenint en la discussió de 71 assumptes, fins al retorn del rei Ferran VII, qui el va perseguir per ser liberal; va estar doncs empresonat any i mig i va passar quatre anys confinat; primer, en la Cartoixa de Jerez; afectada la seva salut, va ser traslladat, a petició pròpia, al Monestir de la Luz a Moguer i d'allí al Convent de Loreto a Sevilla. Després del pronunciament de Rafael del Riego va ser alliberat el 1820. Va ser ardiaca de València i canonge de Sevilla, va traduir Alessandro Manzoni i va conrear la crítica literària. També va exercir els càrrecs de jutge eclesiàstic i va ser designat senador del regne^[2] i acadèmic de la Llengua i de la de Belles Arts de Sant Ferran. Va morir a Madrid el 1852, a conseqüència d'una caiguda que havia tingut l'any anterior.

Domingo del Monte va fer una edició dels seus Versos (Filadelfia: Imprenta del Mensagero, 1829) que incloïa sonets, dues elegies, entre elles "Al 2 de mayo", dues traduccions del fals bard cèltic Ossian i la seva tragèdia en vers Óscar.

Vegeu també

• Literatura espanyola de la Il·lustració
• Literatura d'Espanya

Referències

Enllaços externs

• Selecció de poemes Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.
• Article sobre Juan Nicasio Gallego a La Opinión-El Correo de Zamora^{[Enllaç no actiu]}
• Obres digitalitzades de Juan Nicasio Gallego a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional d'Espanya

Premis i fites
Precedit per: Antonio Porcel Román	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira Q 1833-1852	Succeït per: Antonio Ferrer del Río