La 34a edició del Giro d'Itàlia femení (Giro Rosa en italià) fou una cursa ciclista que es disputà a Itàlia del 30 de juny al 9 de juliol de 2023 i que formà part de la màxima categoria del calendari UCI World Tour. Estava previst que tingués 9 etapes i un recorregut total de 968 quilòmetres;[1] però les males condicions climatològiques del primer dia van obligar a suspendre la primera etapa quan aquesta ja havia començat,[2] de manera que, finalment, en tingué 8 i 964 quilòmetres. La sortida de la primera etapa fou a Chianciano Terme i l'arribada a Òlbia.
Annemiek van Vleuten (Movistar) guanyà la cursa (el seu quart Giro), la classificació per punts i la classificació de la muntanya. Juliette Labous (DSM-Firmenich) fou la segona de la general i Gaia Realini (Lidl-Trek) la tercera, a més de la millor jove i millor italiana.[3]
Equips
24 equips de set ciclistes cadascun −una més que en l'edició de 2022−[4] van participar a la cursa.[5] Els 15 UCI Women's WorldTeams van ser convidats automàticament i els organitzadors (PMG Sport/Starlight) en van convidar 9 més de la categoria UCI Women's Continental Teams.[5]
El recorregut de la prova es va anunciar el maig de 2023.[5] La primera etapa era una breu contrarellotge individual per la Toscana i, després, la prova transitava cap al nord-oest per l'Emília-Romanya, el Piemont i la Ligúria, regions per on es disputaren les 6 etapes següents. Posteriorment, la prova es traslladava a Sardenya, on es van disputar les darreres dues etapes.[5]
L'anunci del recorregut va ser criticat per la poca anticipació a l'esdeveniment i per la reducció del número d'etapes i la llargada del recorregut total en comparació a les edicions anteriors.[6]
La primera etapa del Giro era una contrarellotge individual de 4,4 quilòmetres al voltant de Chianciano Terme. Una tempesta intensa va provocar nombroses caigudes de corredores com Mavi Garcia i Chloé Dygert qui, tot i això, va aconseguir el millor temps a l'arribada. La vencedora de l'any anterior, Annemiek van Vleuten (Movistar Team) va batre el temps de Dygert just abans que els organitzadors aturessin temporalment la prova a causa del temps. A la represa, Letizia Paternoster (Jayco-AlUla) va batre la neerlandesa per 5 centèsimes.[2] Quan encara quedaven un centenar de corredores per sortir, l'organització va tornar a suspendre la cursa per la seguretat de les corredores i, aquest cop, ja fou de manera definitiva. Els resultats es van cancel·lar i no es van atorgar mallots de líders de cap categoria.[7]
El pilot atrapa l'escapada protagonitzada per Susanne Andersen i Irene Méndez, que arriben a tenir tres minuts i quaranta-dos segons d'avantatge, a l'últim terç de l'etapa durant l'ascens al Passo della Colla. En la seva part més exigent, Annemiek van Vleuten accelera i aconsegueix arribar sola a meta, esdevenint la primera líder del Giro.[8]
Hi ha diversos atacs durant l'etapa; però tots són caçats abans que prenguin massa distància, l'últim a 11 quilòmetres de l'arribada a l'sprint, on s'imposa Lorena Wiebes.[9]
3 de juliol de 2023. Fidenza - Borgo val di Taro. 134 km
Al cap de trenta quilòmetres, es forma la primera escapada, integrada per Amalie Dideriksen, Silvia Zanardi i Ilse Pluimers, que arriba a tenir dos minuts d'avantatge. Darrere, Nina Buijsman, Carmela Cipriani i Sara Casasola les persegueixen. Després de la primera dificultat orogràfica, a quaranta-quatre quilòmetres de l'arribada, Pluimers es queda tota sola al davant. Annemiek van Vleuten cau; però pot seguir. Al Passo Montevacà, Veronica Ewers passa a l'atac, atrapa Pluimers i corona el cim amb cinquanta segons d'avantatge. Silvia Persico intenta sortir al descens; però sense èxit. Sara Casasola també ataca; però és atrapada a la següent pujada, on Movistar porta el ritme. Annemiek van Vleuten ataca i només Elisa Longo Borghini la pot seguir. Atrapen Ewers i arriben juntes a la meta, on Elisa Longo Borghini guanya l'esprint.[10]
Durant l'ascens a Vietti, Van Vleuten torna a accelerar; però no aconsegueix escapar-se. Persico contraataca i l'acompanya Juliette Labous. Niedermaier i Fisher Black també surten del grup a l'últim quilòmetre de la pujada i atrapen Persico i Labous. Aleshores, Niedermaier fa un nou atac i arriba al cim en solitari. A la pujada final de Sant'Ignazio, Van Vleuten ataca amb Longo Borghini; però Niedermaier aconsegueix mantenir l'avantatge al cim. Durant la baixada, Van Vleuten i Elisa Longo Borghini cauen al mateix revolt. La neerlandesa pot reincorporar-se fàcilment; però l'italiana perd molts minuts. Niedermaier aconsegueix mantenir l'avantatge i guanya l'etapa. Darrere, Van Vleuten reforça el seu primer lloc a la classificació general;[11] però Elisa Longo Borghini ha d'abandonar la cursa.[12]
Durant la pujada a Castino, el pilot atrapa les quatre escapades i, durant el descens, Urška Žigart perd el control de la bicicleta i arrossega la portadora del mallot blanc i guanyadora de la jornada anterior, Antonia Niedermaier. Les dues es veuen obligades a abandonar. A la penúltima ascensió, Juliette Labous marca un ritme alt, fet que porta a la formació d'un grup de favorites amb Van Vleuten, Lippert, Realini i Niamh Fisher-Black. Van Vleuten ataca i ja no és atrapada. Mentrestant, a darrere, la manca d'acord fa que hi hagi un reagrupament i Lorena Wiebes s'imposa a l'arribada del pilot.[13]
Hi ha diversos intents de fuga durant l'inici de l'etapa; però hi ha un reagrupament general al peu de Cima Paravenna. Mavi Garcia ataca a quatre quilòmetres del cim i Juliette Labous i Gaia Realini lideren un grup de favorites que volen mantenir-se en contacte amb Garcia. A Paravenna, Labous i Lippert van passar a l'ofensiva, però ràpidament van ser atrapades. Fisher-Black contraataca; després Van Vleuten. Queda llavors un quilòmetre i mig de pujada. Realini i Labous tornen a atrapar Van Vleuten. Veronica Ewers es queda enrere. En l'ascens final, Van Vleuten ataca i torna a guanyar.
↑Jones, Amy. «Giro d'Italia Donne 2023 preview - route, contenders and predictions» (en anglès). Rouleur.cc, 29-06-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑ 2,02,1Knöfler, Lukas. «Giro d'Italia Donne: Stage 1 time trial cancelled due to bad weather» (en anglès). cyclingnews.com, 30-06-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑Vallbona, Elisabet. «Annemiek Van Vleuten guanya el Giro Donne 2023». L'esportiu de Catalunya, 10-07-2023. [Consulta: 15 juliol 2023].
↑Frattini, Kirsten. «Women's WorldTour – The definitive guide for 2023» (en anglès). cyclingnews.com, 06-05-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑O'Shea, Sadhbh. «Opinion: Outgoing Giro d'Italia Donne organizer disrespecting riders, fans by doing bare minimum in 2023» (en anglès americà), 30-05-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑«Après deux interruptions dues au déluge, la première étape du Giro féminin a été annulée». dhnet.be, 30-06-2023.
↑«Giro Donne: Annemiek van Vleuten solos into pink with emphatic stage 2 win» (en anglès). cycling news. Cyclingnews.com, 01-07-2023. [Consulta: 6 juliol 2023].
↑«Giro Donne: Lorena Wiebes beats Vos and Dygert to win stage 3» (en anglès). cycling news. [Consulta: 3 juliol 2023].
↑«Giro Donne: Elisa Longo Borghini wins stage 4 in sprint of three after hilly finale» (en anglès). cycling news. [Consulta: 3 juliol 2023].
↑«Giro Donne: Niedermaier holds off Van Vleuten to win dramatic stage 5» (en anglès). cycling news. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑«Elisa Longo Borghini abandons Giro Donne d'Italia after heavy stage 5 crash» (en anglès). cycling news. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑«Giro Donne: Van Vleuten delivers another exhibition on stage 6» (en anglès). cycling news. [Consulta: 6 juliol 2023].
↑«Règlement UCI du sport cycliste - Titre II, épreuves sur route - Chapitre X, classement UCI - Article 2.10.017, Barème des points Femmes Elite, dispositions générales - version au Plantilla:1er janvier 2018» (pdf). uci.ch. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2018. [Consulta: 25 febrer 2018].
Itàlia
Annemiek van Vleuten (Movistar Team)
Juliette Labous (Team DSM-Firmenich)
Movistar Team
Antonia Niedermaier
Blanka Vas
