Clinotobermorita
 Clinotobermorita | |
|---|---|
| Fórmula química | [Ca₄Si₆O17·2H₂O]·(Ca·3H₂O) |
| Epònim | sistema monoclínic i tobermorita  |
| Localitat tipus | Mina Fuka, Fuka, Bicchu-cho, Takahashi, Prefectura d'Okayama, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.10 |
| Dana | 72.3.2.2 |
| Heys | 14.5.24 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
| Duresa | 4,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,575 nβ = 1,580 nγ = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 89°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Impureses comunes | Ti, B, Al, Fe, Mn, Mg, Na, K, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-005 |
| Símbol | Ctbm |
| Referències | [1] |
La clinotobermorita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al supergrup de la tobermorita. Rep el nom per la seva relació amb la tobermorita.
Característiques
La clinotobermorita és un silicat de fórmula química [Ca₄Si₆O17·2H₂O]·(Ca·3H₂O). La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional i redefinida l'any 2014, segons la nova nomenclatura del grup de la tobermorita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinotobermorita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Fuka, situada a Bicchu-cho, a la ciutat de Takahashi (Prefectura d'Okayama, Japó). També ha estat descrita al dipòsit de Bazhenovsk (óblast de Sverdlovsk, Rússia), a la mina Wessels (Cap Septentrional, Sud-àfrica), i en algunes pedreres de la província de Vicenza (Itàlia). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Clinotobermorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 gener 2020].
