Escorpió superior Centaure-Llop superior Centaure-Creu inferior
Mapa de l'associació estel·lar d'Escorpió-Centaure
L'associació estel·lar d'Escorpió-Centaure (anomenada també Sco-Cen) és l'associació estel·lar OB més propera al Sol. Es compon de tres subgrups (Scorpius Superior, Centaurus Superior-Lupus, i Centaurus Inferior-Crux), les distàncies mitjanes del qual varien entre 380 i 470 anys llum.[2] Els subgrups d'Sco-Cen tenen una edat compresa entre els 5 milions d'anys d'Scorpius Superior i els aproximadament 15 milions d'anys de Centaurus Superior-Lupus i Centaurus Inferior-Crux. Molts dels brillants estels blaus de les constel·lacions d'Scorpius, Lupus, Centaurus i Crux formen part de l'Associació d'Sco-Cen, incloent-hi Antares (el membre més massiu d'Scorpius Superior), i la majoria dels estels de la Creu del Sud. Centenars d'estels han estat identificats com a membres d'Sco-Cen, amb masses que van des d'unes 15 masses solars (Antares) fins per sota del límit de la fusió d'hidrogen (nans marrons), i és la població estel·lar total de cadascun dels tres subgrups de l'ordre de 1.000-2.000 membres.[3][4]
Els estels que formen part de l'associació d'Sco-Cen tenen moviments propis convergents d'aproximadament 0,02-0,04 segons d'arc per any, indicant que els estels tenen vectors de velocitat gairebé paral·lels, movent-se a uns 20 km/s pel que fa al Sol. La dispersió de les velocitats dins dels subgrups és amb prou feines de 1-2 km/s i les components del grup probablement no estan gravitacionalment lligades entre si.[5] Diverses supernoves han esclatat en Sco-Cen en els últims 15 milions d'anys, deixant una xarxa de superbombolles de gas en expansió al voltant del grup, entre les quals s'inclou la Bombolla Loop I. Per a explicar la presència de 60Fe radioactiu en escorces profundes de ferromanganès en l'oceà de la Terra, s'ha proposat que una supernova propera, possiblement membre d'Sco-Cen, va esclatar en el veïnatge del sistema solar fa uns 3 milions d'anys.[6][7]
Referències
↑ 1,01,11,21,3 «Kinematics of OB-associations and the new reduction of theHipparcosdata» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 21-11-2009, pàg. 518–523. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15484.X.
↑de Zeeuw, P.T., Hoogerwerf, R., de Bruijne, J.H.J., Brown, A.G.A., & Blaauw, A. «A Hipparcos Census of Nearby OB Associations». The Astronomical Journal.
↑Preibisch, T., et al. «Exploring the Full Stellar Population of the Upper Scorpius OB Association». The Astronomical Journal.
↑Mamajek, E.E., Meyer, M.R., & Liebert, J. «Post-T Tauri Stars in the Nearest OB Association». The Astronomical Journal.
↑Madsen, S., et al. «Astrometric radial velocities. III. Hipparcos measurements of nearby star clusters and associations». Astronomy and Astrophysics.
↑de Geus, E.J. «Interaction of Stars and Interstellar Matter in Scorpio Centaurus». Astronomy and Astrophysics.
↑Fields, B.D., Hochmuth, K.A., & Ellis, J. «Deep-Ocean Crusts as Telescopes: Using Live Radioisotopes to Probe Supernova Nucleosynthesis». The Astrophysical Journal.
Associació estel·lar d'Escorpió-Centaure
Portal d'astronomia
