Arquitectura medieval de Normandia
L'arquitectura medieval normanda és la que es va construir al ducat de Normandia (911-1469) —més o menys coincident amb l'actual regió administrativa de Normandia—, una arquitectura de característiques úniques que fan que conserve una forta identitat. Els testimoniatges arquitectònics de l'alta edat mitjana són rars i aquest article comença l'any 911, en què es crea el ducat de Normandia. S'acabarà a la fi del s. XV, moment en què apareixen a Normandia els primers edificis del Renaixement.
Arquitectura romànica (s. XI i XII)
L'arquitectura d'aquest període es relaciona amb l'escola anglonormanda les innovacions de la qual influïren molt en els mestres d'obres gòtiques: cimbori, trifori, i, en la segona meitat del s. XI, la façana harmònica. Desenvolupada en el món monàstic, aquesta façana occidental en forma de H és una composició tripartida amb una base perforada amb tres portals, el central dels quals, més ample, es corona amb un mur pinyó a dues aigües que s'obri amb grans buits (que esdevindran les rosasses en el període gòtic). Els dos portals laterals estan coronats amb torres simètriques que alberguen campanes i la verticalitat de les quals prefigura la silueta de les catedrals.
Les torres plantades sobre el primer tram de les naus laterals s'alineen amb la porta principal de la nau, per tal de crear una façana rectilínia. Aquesta façana harmònica anirà fent-se més important en combinació amb estructures complementàries i s'acceptarà com una solució satisfactòria per al tractament de la façana occidental de molts edificis religiosos gòtics.[1][2]
Els mestres d'obra normands també, a la fi del s. XI, adoptaren el principi de la creueria d'ogives de mitjan s. XI dels arquitectes llombards, però no despleguen totes les possibilitats dels seus homòlegs de l'Illa de França.[3]
Els edificis romànics de Normandia més destacats que encara es conserven són:
- Església abacial de Cerisy-la-Forêt: nau dels anys 1080
- Església abacial de Lessay
- Església abacial de Notre-Dame de Bernay, s. XI
- Església prioral de Graville
- Església abacial de Notre-Dame de Jumièges, s. XI
- Església de la Santa Pau de Caen
- Església abacial de Saint-Étienne de l'abadia dels Homes de Caen, nau
- Església abacial de la Trinité de l'abadia de les Dones de Caen
- Església de Sant Nicolau de Caen
- Església abacial de Sant Jordi de Boscherville
- Església parroquial de Ouistreham
- Antiga església de Saint-Pierre de Thaon
- Abadia de Saint-Pierre-sur-Dives, campanar del segle xii, cimbori amb base del s. XI
Les decoracions de virolles acanalades que ornen els arcs de mig punt són típiques de l'arquitectura medieval normanda. Es troben en arquitectura civil (per exemple, la sala del Tauler del castell de Caen), però sobretot en moltes esglésies (per exemple, a l'abadia aux Dames, església de Sant Pere de Thaon).
El segle xii
Els anglonormands foren els pioners de la volta en la intersecció de les ogives: la tècnica apareix a Lessay cap a l'any 1100.
El gòtic normand (fi del segle xii-inicis del XIII)
La influència de l'art francés (de l'Illa de França) es produeix ben ràpid en l'arquitectura militar: els donjons de Rouen, Lillebonne, la torre Talbot a Falaise, la torre del Presoner de Gisors que s'inspira en el Louvre medieval de París. Però en l'arquitectura religiosa, els elements tradicionalment normands resisteixen, sobretot a la Baixa Normandia.
Els primers elements gòtics apareixen a Lisieux, a la nau de la seu de Saint-Pierre de Lisieux (1167-1174). El cor de l'església abacial de Saint-Etienne de Caen és el primer construït després del final del ducat (1204). Les supervivències normandes, però, en són encara visibles en la nau: el trifori i l'amplària de la nau central són típicament normandes. La reconstrucció del cor de la seu de Bayeux (cap a 1230) respecta la tradició normanda: arcs crebats molt aguts, timpans perforats de trèvols, volutes, absència d'estàtues, llum.
El claustre de la Meravella de l'abadia del Mont Saint-Michel reconstruït en estil arquitectònic normand, amb capitells amb àbacs circulars, carcanyols de pedra de Caen, motius vegetals, fou acabat el 1228.
A Coutances, la reconstrucció de la nau en precedeix la del cor (cap a 1220-1235). Aquestes dues parts de l'edifici són d'estil normand: els capitells àbac circular buits, els arcs esvelts i les motllures accentuades són clars signes de resistència a l'estil gòtic francés. De la mateixa manera, el cimbori és una especificitat normanda des d'època romànica: al segle xiii, les esglésies de Saint-Pierre-sur-Dives, Fécamp, Lisieux, Rouen, Langrune, Rots, Norrey-en-Bessin i Étretat en tenien un. L'estil normand també apareix a la façana de la seu, que ofereix línies verticals vertiginoses.
- Cimboris normands gòtics
-
Església de Sant Martí de Langrune-sur-Mer -
Seu de Coutances -
Seu de Lisieux -
Abadia de Saint Pierre-sur-Dives -
Abadia de la Trinitat de Fécamp -
Església Notre-Dame d'Étretat
El gòtic francés (1250-1350)
El temps de les crisis (1350-1450)
Llista d'edificis normands de l'edat mitjana
Esglésies i abadies
- Cases dels Templers, Caudebec-en-Caux, s. XII i XIII
- segle XI
- Cripta de la catedral de Notre-Dame de Bayeux
- Cor de la Col·legiata de Notre-Dame de Vernon
- segle XII
- Abadia de Saint-Georges-de-Boscherville a Saint-Martin-de-Boscherville
- segle xiii
- Catedral de Notre-Dame de Rouen, iniciada al 1200
- Sala capitular de l'abadia de Notre-Dame d'Hambye
- Cor de les seus de Notre-Dame d'Évreux i de Sées
- Església i sala capitular de l'abadia de Notre-Dame de Fontaine-Guérard
- segle XIV
- Cor de l'església abacial de Saint-Ouen de Rouen (1318-1339)
- Palau Ducal i sala de Guàrdies de l'abadia aux Hommes
- segle XV
Edificis laics
- segle XII
- segle xiii
- Casa pairal d'Agnés Sorel, Le Mesnil-sous-Jumièges
- Casa pairal dels Templers, Saint-Martin-de-Boscherville
- Comandància de Sainte-Vaubourg, Val-de-la-Haye
- segle XV
- Castell d'Ételan
- Casa des Quatrans, Caen
Galeria d'imatges
- Abadia des Hommes i església abacial de Sant Esteve, Caen
-
Saint Étienne, cor -
Saint Étienne, façana -
Saint Étienne, façana -
Saint Étienne -
Sala gòtica del palau Ducal de l'abadia des Hommes -
Sala de guàrdia de l'abadia des Hommes
- Església abacial de la Trinitat de Caen
-
Església abacial de la Trinitat, Cauen -
Façana principal -
Cripta -
Nau
- Castell de Caen
-
Porta dels Camps -
Cortina -
Sala de l'Échiquier -
Barbacana de la porta de Saint-Pierre
- Altres obres de Caen
-
Casa dels Quatrans, segle XV -
Casa medieval, rue Saint-Pierre 52-54 (segle xvi) -
Església de Saint Pierre, torre -
Església de Saint Pierre, vitrall de la façana
- Bayeux
-
Torres de la façana -
Nau -
Cor -
Cripta -
Cripta -
Porta lateral -
Cimbori
- Saint-Martin-de-Boscherville
-
Capitell romànic -
Cor -
Nau
- Rouen
-
Seu de Rouen -
Catedral de Rouen, nau -
Catedral de Rouen, façana -
Casa medieval -
Casa medieval -
Palau de Justícia, gòtic flamíger -
Catedral de Rouen, entrada -
Catedral de Rouen, agulla
Vegeu també
Notes
Bibliografia
- Marcel Anfray, L'architecture normande, son influence dans le nord de la France aux s. XIe -XIIe, París, Picard, 1939
- Maylis Baylé, L'architecture normande au Moyen Âge, Condé-sud-Noireau, éditions Charles Corlet ; Cauen, Presses universitaires de Cauen, 2001 ISBN 2841331350
- John Britton, Augustus Pugin, Alphonse Li Roy, Antiquités architecturales de la Normandie : contenant les monuments les plus remarquables de cette contrée (architecture romane & ogivale) présentés en plans, élévations, coupes, détails, vues perspectives intérieures et extérieures, París, Noblet, 1855
- Élie Lambert, L'Architecture normande au Moyen Âge d'après de récentes publications, Cauen, Jouan & Bigot, 1928
- Martin Meade, Werner Szambien, L'architecture normande en Europe : identités et échanges du s. XIe à nos jours, Marsella, Parenthèses, 2002
- Victor Ruprich-Robert, L'architecture normande aux s. XIe XIIe en Normandie et en Angleterre, París, Imprimeries réunies, 1889
