Annapurna

Infotaula de geografia físicaAnnapurna
(ne) अन्नपुर्ण Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Gandaki (Nepal) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 28° 35′ 46″ N, 83° 49′ 13″ E / 28.5961°N,83.8203°E / 28.5961; 83.8203
SerraladaHimàlaia Modifica el valor a Wikidata
Format per
Annapurna I
Annapurna II
Annapurna III Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud8.091 m
7.756 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència2.984 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament34 km Modifica el valor a Wikidata
Punt més altAnnapurna I Modifica el valor a Wikidata  (8.091 m Modifica el valor a Wikidata)
Història
Cronologia
3 juny 1950 primer ascens, per Maurice Herzog, Louis Lachenal Modifica el valor a Wikidata

L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55 km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, o Annapurna Est, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.

L'Annapurna fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida.[1] Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.[2]

L'Annapurna Est fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El massís de l'Annapurna culmina en l'anomenat Annapurna I o simplement Annapurna de 8.091 m d'alçada, L'Annapurna Central (8.051 m) i l'Annapurna Est (des dels 8.026 m del 1950 i després d'algunes mesures ara es de 8.012 m,) constitueixen les altres dues cimeres d'aquest massís que superen els 8.000 m d'alçada, però es tracta en ambdós casos de cims secundaris.

El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors:

  • Annapurna I, 8.091 m
  • Annapurna II, 7.937 m
  • Annapurna III, 7.555 m
  • Annapurna IV, 7.525 m
  • Gangapurna, 7.455 m
  • Annapurna Sud, 7.219 m

Ascensions

Primera ascensió a l'Annapurna Principal 8.091 m

El 30 de març sortiren de París. Després de setmanes reconeixent el terreny finalment s'acabà decidint que la cara nord era la més idònia per a l'ascens. Van escollir una via a través de la Glacera de la Falç (pren aquest nom per la seva forma) que baixa des del cim. Després de muntar cinc camps d'alçada, el dia 3 de juny Herzog i Lachenal aconseguiren fer el cim. La baixada fou difícil i llarga per culpa de la boira que se'ls tirà al damunt i els símptomes de congelació a mans i peus que patiren ambdós.

Altres ascensions als cims de l'Annapurna

  • 1970: primera ascensió de la cara sud de l'Annapurna, a càrrec de Don Whillans i Dougal Hastond, membres d'una expedició britànica dirigida per Chris Bonington.
  • 1974: El 29 d'abril en Josep Anglada, en Jordi Pons i n'Emili Civís, membres d'una expedició catalana, arriben al cim de l'Annapurna Est (8.012 m), el cim que forma l'extrem oriental de l'aresta cimera. És el primer 8.000 català.
  • 1984: Nil Bohigas i Enric Lucas fan l'Annapurna Central (8.051 m) en estil alpí per la cara sud, en una gesta encara pendent de superar per a l'alpinisme català.
  • 1987: El 3 de febrer, els polonesos Jerzy Kukuczka i Artur Hajzer realitzaren la primera ascensió hivernal.
  • 1987: Primera ascensió catalana i estatal (espanyola) del cim principal 8.091 m de l'Annapurna per Josep Maria Maixé Pasano i Rafael López, pel vessant nord, el 8 d'octubre[3]

Els altres cims

  • L'Annapurna II (7.937 m) fou assolit per primera vegada el 1960 per un equip britànic, indi i nepalès, dirigit per Jimmy Roberts. És un cim isolat i allunyat 30 km del cim principal, per la qual cosa té consideració de muntanya i no cim secundari.
  • Annapurna III (7.555 m) fou escalat el 1961 per una expedició índia encapçalada per Mohan Kohli, per la cara nord-est.
  • Annapurna IV (7.525 m), proper a l'Annapurna II, fou assolit el 1955 per una expedició alemanya liderada per Heinz Steinmetz.
  • El Gangapurna (7.455 m) fou assolit per primera vegada el 1965 per una expedició alemanya encapçalada per Günther Hauser.
  • L'Annapurna Sud fou assolit el 1964 per una expedició japonesa.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p.242-252. ISBN 0300164203. 
  2. ↑ Ramis, Sergi «La conquesta de l'Annapurna». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 61. ISSN: 1695-2014.
  3. ↑ «www.feec.org». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 16 setembre 2007].

Bibliografia

  • Al filo de lo Imposible. Annapurna. Madrid: TVE, 2000 (vídeo)
  • HERZOG, M. Annapurna: primer 8.000. Barcelona: Ed.Juventud, 1953
  • LACHENAL, L. Cuadernos del vértigo. Madrid: Ed.Desnivel, 2001
  • LAFAILLE, J.C. Prisionero del Annapurna . Madrid: Ed.Desnivel, 2005
  • MESSNER, R. Annapurna. 50 años de expediciones a la zona de la muerte. Madrid: Ed.Desnivell, 2000
  • PONS, J. Annapurna Est. Un 8.000 verge. Barcelona: Ed.Juventud, 1976
  • SALE, R. i CLEARE, J. Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres más altas de la Tierra. Madrid: Ed.Desnivel, 2001

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Mapa de la zona de l'Annapurna
  • L'Annapurna a Peakware Arxivat 2010-05-02 a Wayback Machine.
  • Mapa del Circuit de l'Annapurna
  • L'Annapurna I a summitpost.org
  • Vegeu aquesta plantilla
Els catorze "Vuit Mils"
Everest (8 848 m) • K2 (8 611 m) • Kanchenjunga (8 586 m) • Lhotse (8 516 m) • Makalu (8 463 m) • Cho Oyu (8 201 m) • Dhaulagiri (8 167 m) • Manāslu (8 163 m) • Nanga Parbat (8 125 m) • Annapurna (8 091 m) • Gasherbrum I (8 068 m) • Broad Peak (8 047 m) • Gasherbrum II (8 035 m) • Shisha Pangma (8 027 m)
Registres d'autoritat
Bases d'informació